
Et veig a través del vidre, esperant.
Sento la teva mirada
d'adolescent, malgrat no aixecar la vista.
Esperes un gest meu per tornar a entrar, per tornar a posseir-me. Per observar un cony que només vas entreveure quan la teva polla el va conquerir. Per acariciar uns pits que només vas tocar sobre la roba.
En el fons saps que no tindràs una segona oportunitat.
Em moc per impulsos. Impulsivament et vaig atreure. La meva excitació et va deixar entrar amb facilitat. Sense pensar. Per calmar el meu anhel.
Ara, reposada, amb distància reflexiva, sé que no puc tornar a deixar-te entrar. Que no em puc exposar més.
Un cop ho vaig fer. Vaig donar una segona oportunitat, tres, incomptables. I la meva ànima encara no s'ha recuperat.
I la teva ànima encara és massa tendra.
Només amb V em vaig sentir segura, no importava quantes vegades folléssim, amb ell no hi havia oportunitats, ni exigències encobertes. No hi havia res a descobrir, res a comprometre. La distància mai es va trencar. No erem ànimes,
només cossos.
He de mantenir-me oculta, a la teva mirada, a la de tots aquells que m'observen, esperant que m'entrebanqui, esperant que m'exposi a la vista d'una societat intolerant amb les infidels.
Per això no aixeco la mirada. Per això m'observes en la distància. Per això, al cap d'un instant, desisteixes.
Expuesta
Te veo a través del cristal, esperando.
Siento tu mirada de adolescente, a pesar de no levantar la vista. Esperas un gesto mío para volver a entrar, para volver a poseerme. Para observar un coño que sólo viste fugazmente cuando tu polla lo atravesó. Para acariciar unos pechos que tan sólo rozaste a través de la ropa.
En el fondo sabes que no tendrás una segunda oportunidad.
Me muevo por impulsos. Impulsivamente te atraje. Mi excitación te dejó entrar con facilidad. Sin pensar. Para calmar mi anhelo.
Ahora, reposada, con distancia reflexiva, sé que no debo dejarte volver a entrar. Que no puedo exponerme más.
Un vez lo hice. Di una segunda oportunidad, tres, incontables. Y mi alma todavía no se ha recuperado.
Y tu alma es todavía demasiado tierna.
Solamente con V me sentí segura. No importaba cuántas veces folláramos, con él no había oportunidades, ni exigencias veladas. No había nada que descubrir, nada que comprometer. La distancia nunca se rompió. No éramos almas, sólo cuerpos.
He de mantenerme oculta, a tu mirada, a la de todos aquellos que me observan, esperando que dé un mal paso, esperando que me exponga a la vista de una sociedad intolerante con las infieles.
Por eso no levanto la mirada. Por eso me observas en la distancia. Por eso, al cabo de un instante, desistes.