Moriré en un carreró. Sol i lluny del meu país, de la meva família. Se m'endurà la droga que venc i que em punxo. La droga que m'ajuda a resistir.
Sobrevisc en un pis sense calefacció ni aigua calenta. Ningú em dona feina perquè no tinc papers. Tampoc la busco. No puc tornar perquè tornar és fracassar.
Però m'agrada somriure. Encara que les meves dents siguin negres. Encara que no tingui esperança.
Vagareixo cada dia pels carrers esperant el bon temps. Esperant que tot canviï, però sense fer res per tal que ho faci.
Sé que moriré abans de complir els 30,
però ho faré amb el record de la seva pell blanca i suau.
Perquè amb la seva mirada carregada de desig va fer que, per un moment,
existís.
Moriré en un callejón. Solo y lejos de mi país, de mi familia. Me llevará la droga que vendo y que consumo. La droga que me ayuda a resistir.
Sobrevivo en un piso sin calefacción ni agua caliente. Nadie me da trabajo porque no tengo papeles. Tampoco lo busco. No puedo volver, porque volver es fracasar.
Pero me gusta sonreír. Aunque mis dientes sean negros. Aunque no tenga esperanza.
Vago cada día por las calles esperando que llegue el buen tiempo. Esperando que todo cambie, sin hacer nada para que lo haga.
Sé que moriré antes de cumplir los 30,
pero lo haré con el recuerdo de su piel blanca y suave.
Porque con su mirada, cargada de deseo, hizo que por un momento,
existiese.