dilluns, 24 de gener del 2011

Possessió


Cada dia la mira.

Cada dia la espera.

L'observa quan baixa del cotxe i com camina amb pas decidit cap a la feina.

Però ella no el veu

O potser no el vol veure.

Des d'aquell dia que el va fer fora, enfadada (espantada?)

Nota com la seva polla creix per davall de la seva roba al recordar els seus pits, la seva pell suau. Vol tornar a tocar-la.

Perquè és seva.

Però ella ja no el somriu

No soporta veure com parla amb altres homes, com els somriu, com els fica calents, la molt puta!

No soporta que ningú la toqui. Només ell hauria de fer-ho. Només ell l'estima. Només pot ser d'ell.

Ella no pot ignorar-lo. Perquè ell encara té el seu gust a la boca.

Ha de tornar a ser seva.

O no ho serà de ningú més.


Sota el jersei amaga un ganivet. L'arma amb la que la farà seva.

Per sempre.



Cada dia la mira.

Cada dia la espera.

La observa cuando baja del coche y camina con paso decidido hacia el trabajo.

Pero ella no le ve

O tal vez no quiere verle.

Desde aquél día en que lo echó, enfadada (¿asustada?)

Nota com su polla crece por debajo de la ropa, al recordar sus pechos, su piel suave. Quiere volver a tocarla.

Porque es suya.

Pero ella ya no le sonríe.

No soporta ver cómo habla con otros hombres, como les sonríe, como los pone calientes, ¡la muy puta!

No soporta que nadie la toque. Sólo él debería hacerlo. Sólo él la quiere. Sólo puede ser suya.

Ella no puede ignorarlo. Porque él todavía tiene su sabor en la boca.

Debe volver a ser suya.

O no lo será de nadie más.


Bajo el jersey esconde un cuchillo. El arma con la que la hará suya.

Para siempre.

divendres, 14 de gener del 2011

Silencis


El silenci marca una nova barrera entre nosaltres, ja no tenim res més a dir-nos.

Ja he esborrat el seu mòbil de la meva agenda.

Entra de sobte, em somriu i em felicita l'any. Em pregunta pel viatge. Alguna cosa més que no recordo.
No hi ha més temes de conversa. El silenci incòmode un cop més.
L'observo. Té el cos (i els pensaments) d'un noi de 30 anys. Però gairebé en té 40.
I alguna cosa es remou dins meu. Dins el meu sexe.
No ens cal parlar.
que n'està de bo!
me'l vull tornar a follar.


El silencio establece una nueva barrera entre nosotros, no tenemos más que decirnos.

Ya he borrado su móvil de mi agenda.

Entra de improviso, me sonríe y me felicita el año. Me pregunta sobre el viaje. Algo más que no recuerdo.
No encuentra más temas de conversación. El silencio incómodo una vez más.
Lo observo. Tiene el cuerpo (y la mente) de un chico de 30 años. Pero está casi en los 40.
Y algo se remueve en mi interior. En mi sexo.
No nos hace falta hablar.

¡está tan bueno!
Quiero volver a follármelo.

dilluns, 10 de gener del 2011

Somnis

Un dia em vaig cansar de somiar
i vaig començar a fer realitat les meves fantasies.

Sueños
Un día me cansé de soñar
Y empecé a hacer realidad todas mis fantasías.