dilluns, 24 d’octubre del 2011

Al Descobert



Les seves mans em rasquen la pell, les seves carícies són brusques i em gelen el cony. El miro i li desdibuixo la cara, es sobreposen els seus rostres, els d'aquells a qui desitjo més que a ELL. Els seus dits s'introdueixen dins el meu cony, maldestres. Els aparto. La meva pell està enrogida. Tinc ganes que acabi
Vol que estigui una estona al seu costat, però corro al bany a dutxar-me.
El mirall reflexa la meva mentida. Mai he sabut dir mentides, però m'he tornat una experta. O no, o és que simplement ell em creu, perquè no sóc de les que menteixen.

Ahir em vaig creuar amb un conegut pel carrer...
mentre un home que no era el meu marit em tocava el cul.

Malgrat la foscor de la nit, sé que ens va reconéixer. Vaig notar durant uns segons la seva mirada jutjant-me.
Estic estranyament tranquila, malgrat que sé que pot anar a explicar-li. Si ho fa, tindré una mentida a punt, o ho negaré. I ELL em creurà...o no.




Al Descubierto
Sus manos me rascan la piel, sus caricias son bruscas: me hielan el coño. Lo miro y le desdibujo la cara, sobrepongo sus rostros, los de aquellos a quienes deseo más que a ÉL. Sus dedos se introducen en mi coño, torpes. Los aparto. Mi piel está enrojecida. Tengo ganas que acabe.
Quiere que esté un rato a su lado, pero corro al baño a ducharme.
El espejo refleja mi mentira. Nunca he sabido decir mentiras, pero ahora me he vuelto una experta. O no, o es que simplemente él me cree, porque no soy de las que mienten.

Ayer me crucé con un conocido por la calle...
mientras un hombre que no era mi marido me tocaba el culo.

A pesar de la oscuridad sé que nos reconoció. Vi su mirada juzgándome.
Estoy extrañamente tranquila, a pesar de que sé que ese conocido puede ir a explicárselo. Si lo hace, tendré una mentira a punto, o lo negaré. Y ÉL me creerá...o no..