dimecres, 30 de novembre del 2011

Llibres


A vegades et ve de gust tornar als llocs que fa temps vas deixar, veure si es conserven tal i com els recordes.
Et ve de gust recuperar amistats perdudes (fer una trucada, o un mail a aquella amiga a la que tan trobes a faltar però amb la que mai tens temps per quedar)
A vegades et retrobes un antic amant a la botiga i et vindria de gust tornar-hi a follar.
I tens ganes d'escriure, de tornar a expressar-ho tot. De tornar-te a apassionar.
Però saps que el lloc ja no està igual com el vas deixar, continues sense trobar temps per fer la trucada, i només sortir de la botiga oblides el que havies desitjat.
I tornes al teu lloc, a les noves amigues, al teu marit.
Tornes a la nova rutina (sense oblidar el passat, però deixant-lo allí)
El que un dia ens va apassionar, avui ens cansa, ens fa mandra.
I vas deixant enrere els llibres a mig acabar...




A veces te apetece volver a lugares que hace tiempo dejaste, ver si se conservan tal y como los recuerdas.
Te apetece recuperar amistades perdidas (hacer una llamada o un mail a esa amiga a la que tanto echas de menos pero con la que nunca tienes tiempo para quedar)
A veces te reencuentras un antiguo amante en la tienda y te das cuenta que te apetece volver a follar con él.
Y tienes ganas de escribir, de volver a expresarlo todo. De volverte a apasionar.
Pero sabes que el lugar ya no está igual como lo dejaste, sigues sin encontrar tiempo para hacer la llamada, y nada más salir de la tienda olvidas lo que habías deseado.
Y vuelves a tu lugar, a las nuevas amigas, a tu marido.
Vuelves a la nueva rutina (sin olvidar el pasado, pero dejándolo allí)
Lo que un día nos apasionó, hoy nos cansa, nos da pereza.
Y vas dejando atrás los libros a medio terminar ...

dimarts, 15 de novembre del 2011

No estàs a la meva altura


Mai m'he emborratxat, al menys no fins al punt de perdre aquell punt de timidesa que sempre conservo. Mai fins al punt de perdre l'estabilitat o la compostura. Només un cop he vomitat pels efectes de la beguda (als 18 anys). Un mareig momentani que em va permetre recompondre i continuar amb la nit de sexe.
Quantes cerveses es pot arribar a prendre un home tota una tarda lligat a la barra d'un bar? Vestit amb un xandal una talla més petit, marcant panxa. Mirant-te amb ulls vermells, fent bromes sense gràcia.
I tu amb el teu vestit cenyit de marca, calçada amb les teves botes de taló impossible, i les mitges de reixa, et gires ignorant-lo, del braç del teu marit (potser ELL no va impecable, però està perfectament seré)
Així em vaig trobat Z aquest dissabte. Me'l vaig mirar sense veure en ell aquell que tan em va fer sofrir. ELL i jo ens en riem. I en el meu interior sento com alguna cosa es deslliga, de cop.



No estás a mi altura.
Nunca me he emborrachado, al menos no hasta el punto de perder ese punto de timidez que siempre conservo. Nunca hasta el punto de perder la estabilidad o la compostura. Sólo una vez he vomitado por los efectos de la bebida (a los 18 años). Un mareo momentáneo que me permitió recomponerme y seguir con la noche de sexo.
¿Cuántas cervezas se puede llegar a tomar un hombre toda una tarde atado a la barra de un bar? Vestido con un chandal una talla más pequeño, marcando barriga. Haciendo bromas sin gracia.
Y tú con tu vestido ceñido de marca, calzada con tus botas de tacón imposible, y las medias de rejilla, te giras ignorándolo, del brazo de tu marido (quizá ÉL no vista impecable, pero va perfectamente sereno)
Así me he encontrado a Z este sábado. Lo miré sin ver en él a aquél que tanto me hizo sufrir. ÉL y yo nos reímos. Y en mi interior siento como algo se desanuda, de golpe.