dimarts, 15 de setembre del 2009

Llágrimes en la Pluja

2 comentaris:

Monyofiné ha dit...

Una escena molt ben triada... de vegades quan torne a casa em senc com ell. Tant que he fet, tant que podria fer i no em deixen.

Six X ha dit...

Acostumem a voler fer més del que ens permeten les nostres possibilitats.
Em sento com ell, quan em fa l'efecte que tot el que he viscut, tot el que he experimentat, tot el que he estimat...es perdrà inevitablement, sense ningú que ho recordi...però per això estan els blogs.