dimecres, 16 de setembre del 2009

Ella





Sempre va de vermell. És morena i porta el cabell llarg. Avui me l'he trobada al vestidor del gimnàs, despullada. Té la pell blanquíssima, quasi transparent, i està molt, molt prima. Té els pits petits i arrodonits. El pubis completament depilat. La seva cara és perfecta. Els llavis prims, pintats de vermell.
Parla pel mòbil. Té accent. Sembla romanesa. La seva veu és melosa, musical.
Es comença a vestir i no puc deixar de mirar-la. Es fica un vestit i unes sabates amb un taló impossible. ¿Ha notat que se m'han posat els pits de punta? Evito mirar-la a la cara. Em fa vergonya que s'adoni del que penso.
Voldria dutxar-me amb ella. Voldria la seva llengua dins la meva boca. Les seves petites mans damunt dels meus pits. Vull que digui el meu nom mentre fica els dits dins el meu cony.
Vull saber com seria fer-ho amb ella.