divendres, 4 de setembre del 2009

Caramels


¡carai, què bo que està!
Quan passa i em mira, un calfred em recórre el cos. Sento pessigolles allà abaix. Tinc ganes de veure´l despullat.
Li he anat deixant un camí d'engrunes de pa que condueixen al meu desig.
Espero que es decideixi a atacar d'una vegada o aquest foc s'apagarà, com s'està acabant l'estiu. Encara queden uns dies per aprofitar el bon temps. Per gaudir dels cossos mig nus.
Quan arribi l'hivern arribarà la meva sequera. Si es deixa, aquest serà el meu darrer caramel. Després d'ell intentaré deixar el dolç.