diumenge, 30 d’agost de 2009

Mudar la pell


Ahir el vaig veure de nou. Va refusar la meva mirada, va ignorar la meva presència al bar mentre parlava amb els seus amics. Més tard vam tornar a coincidir, i aquest cop sí, vam poder creuar les nostres mirades. Va notar el meu desig? Em desitja ell encara?

M'és difícil acceptar que el seu cos mai més tornarà a ser meu. Que no podré tenir els seus cabells entre els meus dits. Que les seves mans ja no anhelaran els meus pits.

Aconseguiré passar pel seu costat sense imaginar-lo nu, xop de suor, il·luminant amb el mòbil el nostre coit?

Em queda el darrer orgasme amb ell, dins el cotxe, corrent-se damunt dels meus pits. Quan temps fa ja d'això? Ell ha canviat (està enorme!) jo he canviat (quants m'he follat, ja?), però sempre serà el meu primer amant. Ell em va convertir en una dona infidel. Em va introduir en els plaers del sexe amagat. Vaig viure amb ell la eròtica sensació del perill. Ell va ficar-me la droga als llavis i em va enganxar.

Ha arribat el moment d'arrancar-lo de la meva pell. M'esperen polvos millors. He tingut polvos millors.

Noto com es desprén la carn del meu cos. Vull arrancar-me-la tota i quedar-me només amb els ossos. Vull esborrar qualsevol essència seva. Res perdura per sempre.

Avui m'he despertat amb una pell nova.