dimecres, 12 d’agost del 2009

Animals


Torno a sentir la mateixa ansietat. Sé que només puc calmar-la d'una manera. Necessito que em posseeixi, necessito que em penetri. Només d'aquesta manera podré continuar.
El joc sempre és el mateix: la recerca és lenta, però alhora emocionant i intrigant. Quan començo amb les insinuacions i les mirades no sé mai què em trobaré, no sé mai com respondrà, la incertesa de la caça m'alimenta. I quan tinc la certesa del seu desig, necessito que apagui el meu amb el seu cos.
Però no recordo haver anat mai tan calenta com ara. No puc allargar-ho més. No puc esperar. Vull probar-lo, vull tenir-lo... I d'aquesta manera podré començar a buscar un altre cop...