i el cel es va cobrir de núvols negres
i va esclatar una gran tempesta
els trons van moure la terra
els llampecs van il·luminar els carrers
i després de molt esperar, va caure la pluja.
i l'aigua ho va netejar tot.
i va esborrar les petjades del camí
Em desfaig de la roba i corro pels carrers, completament nua, mentre l'aigua em mulla els cabells, els pits, les cames. La pluja es barreja amb les llàgrimes no vessades. Els trons amaguen els crits no llançats.
No hi ha retorn
No hi ha pietat
No hi ha oblit
S'han de deixar enrera als vells amants i deixar pas als nous.
...potser després sortirà el sol.
y el cielo se cubrió de nubes negras
y estalló una gran tormenta
los truenos removieron la tierra
los relámpagos iluminaron las calles
y después de tanto esperar, cayó la lluvia
y el agua lo limpió todo
y borró las huellas de mis pisadas
Me desprendo de la ropa y corro por las calles, completamente desnuda, mientras el agua me moja el cabello, los pechos, mis piernas. La lluvia se mezcla con las lágrimas no derramadas. Los truenos apagan los gritos no lanzados.
No hay retorno
No hay piedad
No hay olvido
... tal vez más tarde salga de nuevo el sol
16 comentaris:
Renovarse o morir.
hay q protegerse... y no de la lluvia!!!
sino de la gota fría
q foto!!! quiero uno así es perfecto en la lluvia con la me gusta a mi desnudarme en espacio públicos jaja
fantasias carnales renovarse o morir de dolor
POEM ¡tú sí que sabes! en efecto debo protegerme de ese frío glacial del que no consigo desprenderme (espero que esta vez sea la definitiva: ya no más Z)
Seguro saldrá el sol y seguro caminaran por tu vida otros amantes que te llenen y te den lo que realmente necesitas.
Besos y susurros cálidos
gracias Yemaya, eso espero
huy huy ... complicacions??
goculta, sí
nena: tú si que vales!!!
Segur que sortirà el sol, algun dubte??
petonets
Nikita, segur que sortirà, encara que hi hagi dies que sembli que la foscor ho envolti tot...el sol acaba sortint i dóna més calor que mai! i ens oblidem per fi dels dies negres!
gràcies guapa!!
Avui t'envio un petó!
Muaaaaaaa bon finde bonica
Nikita!!! ets fantàstica! un petonàs ben fort també per tu!
Cuando aparecen los sentimientos toca ser fuerte para no caer.
Ánimo!
Te deso los mejores nuevos amantes. *Besitos
Kelly, no podemos caer, debemos seguir adelante, ¡fortalecidas!
Molt bo el poema. Tanta aigua, tanta pluja, dius que vas mullada pel carrer, el cabells, el cos,...que no és exitant, poca roba i tota mullada...
Està bé això de fer un pla "renove2 de tant en tant.
Petons
www.miradesalvent.blogspot.com
De tant en tant, cal treure profit dels dies dolents per poder disfrutar dels bons.
Jordi, és que els homes, com els cotxes, en quan els fas anar ja han minvat de valor.
Nuria, és que hi ha dies que no es poden aprofitar per enlloc.
Publica un comentari a l'entrada