dimecres, 4 de gener del 2012

1, 2, 3 ... 2012


Em resisteixo a deixar el blog, malgrat que gairebé no tinc temps de res. Malgrat que gairebé no tinc ganes d'escriure, ni res a dir.
No contesto els mails.

No tinc amants, ni m'atreu ningú. No hi ha ningú al que em vingui de gust follar. Que m'atregui el suficient com per arriscar-me a tornar al món de la infidelitat.
Gairebé tres mesos desenganxada.

Tres mesos sense sexe fora de casa.

Tres mesos des que vaig rebre l'estrany missatge al Facebook : "T'han vist a la ciutat amb X"

Tres mesos esperant.

Mirant cada rostre. Qui més ho sap?

Evitant el seu.

Arribo a casa esperant un crit. Cada cop que em mira amb tristesa espero que em rebutgi perquè ho ha descobert. Intento decidir què li diré. Intento que la meva cara es mantingui impassible. Quina excusa és més creïble o la simple negació.

No vull pensar. Quan tingui davant al monstre, m'hi enfrontaré. Ara no vull pensar-hi. Hauria de preparar una estratègia. Però la batalla ja la tinc perduda.

I mentrestant em mantinc innocent de culpa...uns dies més. Evitant tentacions que em facin recaure. Vivint de nou en el glaç.






Me resisto a dejar el blog, aunque casi no tengo tiempo de nada. A pesar de que no tengo ganas de escribir, ni nada que decir.
No contesto los mails.
No tengo amantes, ni me atrae nadie. No hay nadie al que me apetezca follar. Que me atraiga lo suficiente como para arriesgarme a volver al mundo de la infidelidad.
Casi tres meses desenganchada.
Tres meses sin sexo fuera de casa.
Tres meses desde que recibí el extraño mensaje en Facebook: "Te han visto en la ciudad con X"
Tres meses esperando.
Mirando cada rostro. ¿Quien más lo sabe?
Evitando el suyo.
Llego a casa esperando un grito. Cada vez que me mira con tristeza espero que me rechace porque lo ha descubierto. Intento decidir qué le diré. Intento que mi cara se mantenga impasible. Qué excusa es más creíble o la simple negación.
No quiero pensar. Cuando tenga ante mí al monstruo, me enfrentaré a él. Ahora no quiero pensar en ello. Debería preparar una estrategia. Pero la batalla ya la tengo perdida.
Y mientras, me mantengo inocente de culpa ... unos días más. Evitando tentaciones que me hagan recaer. Viviendo de nuevo en el hielo

19 comentaris:

Anònim ha dit...

esa sensación de que no merece la pena termina, suele terminar, y lo más esperado es que todo siga igual.

besos

VESTA ha dit...

Mira’t , vols estar així???
Qualsevol amb males intencions pot haver deixat aquell missatge i tu has deixat de viure... Si la batalla ha de venir , vindrà i sabràs actuar en el seu moment, però no deixis de viure abans d’hora...
Un cop la batalla es presenti el resultat ni te’l pots imaginar per que pot canviar.
Et confesso que he viscut la teva situació , que he tingut la batalla i que encara no entenc el resultat... descobrir-ho tot sobre mi, i girar cara per fer veure que no ha existit mai allò que ha vist ...
Si la bomba ha d’esclatar.. . compta amb el suport de qui sabrà entendre’t...
No deixis de viure...

Princesa ha dit...

Tranquila, a él nunca se lo dirán, lo sepa quien lo sepa, la realidad es que nadie tiene la sufiente entereza para decir "te están poniendo los cuernos". No sé, si llevas tres meses así por decisión propia o por miedo, en cualquier caso es tu decisión.
No pienses, todo viene solo.

Besos.

El veí de dalt ha dit...

Mira, avui no sé si serà per l'Any Nou o perquè, però m'agafes de Sra. Francis. Perdona'm el to, eh? si em poso molt rotllo o taxatiu... Esborres el comentari i llestos. Ho entenc.
Si realment ens hem de creure que el noi aquest (o sia, la teva parella) no sap res de res de la teva altre vida "infidel" (que ja és molt creure i molt ingenu per part del noi -els tios som tontets, però tant?), no passa res. Anar fent i llestos. Si ha de dir res, ja ho dirà. Però sigues sicnera aleshores, eh?
Però si et preocupa el fet que ho pensi i que no ho digui, és que tens un problema. I fins que no l'afrontis, viuràs amb ell. Si això no et destorba més del necessari, doncs segueixes com t'agradi seguir. Tres mesos o nou o quinze sense infidelitat. O tres dies més i prou. Com et vagi bé, que et sembla que és el que has fet fins ara, oi? I em sembla a mi que seguiràs fent. Ara bé, si el noi aquest li cau el món a sobre quan s'assabenti del cert; més val que et busquis un altre noi. O cap.

Has jugat amb foc i has d'assumir que potser et pots cremar (acudit fàcil ho sé). Però de les cendres sempre en sorgeix un nou au fènix. I vés per on, potser el noi -si realment te l'estimes- pot renéixer amb i en tu. La metàfora és maca, eh? Sigui com sigui, sigues valenta.

PS Ah! I m'agrada seguir llegint els teus post i veure les imatges que hi penges.
PSS JA no hi tornaré més, no pateixis.

Rodericus ha dit...

Be, una sopresa tornar a trovarte.
Conéc massa bé aquesta sensació de culpabilitat.
A vegadas, cuan arrivem al limit, la por es paralitza.

Tres mesos, es massa temps per viure amb por.

Cuidat molt, i un petó.

Marlowe ha dit...

Sí, es cierto. Cualquier batalla en esa dirección es una batalla perdida.

ოᕱᏒᎥꂅ ha dit...

Hola, feliz año nuevo six..
Me apena verte triste, tú que siempre me has animado tanto....
Quizás sea solo un tiempo de reflexión, como un largo invierno esperando la primavera, ánimo, que todo pasa.... te mando besos....

Six X ha dit...

Marpart, igual o diferente, tengo ganas que termine
Vesta, és el dubte de no saber com pot respondre. Coneixer-lo tant i al mateix temps no tenir ni idea de com pot reaccionar davant d'una bomba com aquesta (i en el fons, voler-ho saber)
Princesa, no es miedo, y ese mensaje tan sólo es uno de los detonantes de mi decisión. La verdad es que hace tiempo que mi cuerpo no me pide marcha. No sé si es entereza lo que se requiere para decirle a alguien que sabes que le están poniendo los cuernos, pero tampoco entiendo el motivo de que me enviara ese mensaje anónimo (¿porqué no decírmelo a la cara?)

Six X ha dit...

veí caram, quin comentari!! necessitaves desfogar-te sens dubte (no em diguis que no hi tornaràs: vull que ho facis si et surt de ben endins)No ha estat mai la meva intenció perdre la meva parella, malgrat que sé que he estat jugant amb foc. Si ho sap i no em diu res ja m'està bé. En aquesta vida ens hem d'arriscar i jo, en la meva, m'he arriscat ben poc. Suposo que ser infidel ha estat la meva manera de demostrar que puc ser agosarada en alguna cosa. Sé que hi tinc molt a perdre però aquesta sensació ja no me la podran treure mai.

Six X ha dit...

rodericus, a vegades s'han de prendre decisions dràstiques per salvar la vida
Marlowe, tal vez la batalla te lleve a la muerte pero el momento de la lucha es cuando te sientes más vivo que nunca.
Juana, feliz año. ¿de verdad este 2012 será tan malo cómo se empeña en decir todo el mundo? que pase rápido entonces

Marlowe ha dit...

Me refería, Six, a la batalla de esperar a ser descubierta y urdir excusas para salir indemne del tema.
La otra, la verdadera batalla personal, es la que, aun con dolor, nos devuelve a la lucha por la vida.

Six X ha dit...

Marlowe, esa batalla nos puede dejar exhaustos. Las peores son las batallas silenciosas, o las que luchamos contra nuestros propios miedos.

Anònim ha dit...

Estoy como tú osea q nada te puedo decir mas que, paciencia, ánimo y multitud de besos.

Anònim ha dit...

Amore... Y no sé qué decirte, qué palabra te sirva de abrigo, escudo o de valium para tranquilizar esa duda que, creo, te corroe. No tengo un consejo mágico, tan sólo uno cobarde: no empieces tu esa guerra (que igual solo está en tu cabeza) pero prepara por si acaso las defensas. Un beso.

Kelly ha dit...

Él siempre me ha dicho "hay que negarlo siempre". Te entiendo perfectamente por propia experiencia. Tú tienes tiempo para pensar en una estrategia; yo no lo tuve, me tocó improvisar y lo pasé (lo pasamos) realmente mal. Ahora vivo siempre con el miedo y palpando su desconfianza.
Un abrazo.

Six X ha dit...

GudèLu, a tus pies
marieta, espero no bajar las defensas y me mantendré alerta para no dar un paso en falso.
Kelly, no sé cómo pudiste salir de ello, supongo que hemos aprendido a ser buenas mentirosas

moltlluny ha dit...

Hola, em sap greu la teva situació i que visquis amb por. Fa massa temps i si no t'ha dit res continua la vida com fins llavors. Si no ho fas acabaràs fent maltbé la teva relació amb ell. I potser no es el que vols.

També dir-te que acabo de descobrir el teu blog. M'ha semblat genial i m'ha sorprés el veure'l en català. Hi ha entrades molt, molt excitants.

Molt petons!!!

torrevientos ha dit...

Si no eres feliz con él, déjalo. La vida es muy corta para amargarnosla así

Rocinante Erotica ha dit...

El estatus quo es tortura.