De veritat que jo no us entenc als homes...
Va i em diu que perquè no l'havia trucat. Em mira amb aquells immensos ulls blaus i em pregunta si no em va agradar.
I jo, que sóc dèbil, hi torno a caure. Sé que em torna a mentir. Que sap que ja no tinc el seu número, que no havia pensat mai en tornar a trucar-lo, que va ser un de tants. Alguna cosa l'ha tornat a portar fins aquí, després de tants mesos, demanant un segon polvo. Potser sap que ja he ficat la vista en un altre, que ja tinc l'esquer parat. Potser ell li ha dit que el miro amb desig.
Què ha fet que vulgui tornar a posseir-me? Ho fa perquè l'altre no pugui tenir-me?
No importa. És divendres i he quedat per fer un polvo. És jove, és estranger, i la seva família és lluny d'aquí.
Demà tornaré a oblidar-lo.
4 comentaris:
Más claro agua... Que lo disfrutes!
Intento evitar que el recuerdo de mis amantes se me quede incrustado bajo la piel. A veces lo consigo, a veces no.
Per això estan els dissabtes: per oblidar el que s'ha fet els divendres :)
Tens raó, els dissabtes tranquileta a casa, mirant la tele, o enganxada a l'ordinador, oblides tot el que has fet durant la setmana, per renovar-te per la propera.
Publica un comentari a l'entrada