dimecres, 21 d’octubre de 2009

Guapa



Tinc els pits bonics. M'agraden els meus pits. Me'ls miro al mirall i em toco els mugrons, que es fiquen durs al meu tacte.
Gràcies als meus pits el vaig atreure a ell, a Z (el primer, malgrat la lletra amb el que l'anomeno). Els meus pits van ser el primer que van tocar les seves mans. La seva mirada es dirigia sempre al mateix lloc i jo el provocava tocant-me l'escot.
Aquell dia, el primer, va ser quan em va dir l'única cosa bonica que em va arribar a dir mai: "Hoy estás muy guapa". El pobre no és que s'expressi gaire bé en espanyol, però queixar-se prou que en sabia. Temia el pas del temps en el seu cos. La seva inseguretat m'irritava i era una constant en ell. Malgrat que podia notar el desig en els meus ulls no entenia perquè em sentia atreta per ell. Però la veritat és que el vaig desitjar des del primer cop que el vaig veure. Em vaig imaginar la seva polla, em vaig imaginar follant amb ell.
I gràcies a ell vaig tornar a enamorar-me del meu cos imperfecte. Vaig tornar a tenir 20 anys, però sense els remordiments provocats per una educació catòlica, i que em van portar de cap al confessionari quan vaig perdre la virginitat.
Vaig tornar a tenir orgasmes, a gaudir del sexe amb el meu marit. La inseguretat de Z, ves per on, augmentava la meva autoestima.
Vaig plorar quan em va deixar, però vaig aixecar el cap i vaig veure que no era l'únic al que desitjava i que si l'havia aconseguit a ell, podia aconseguir a qualsevol.



5 comentaris:

òscar ha dit...

Benvinguts siguin els zetes si han de servir per millorar l'autoestima de cadascú. El meu zeta era ... en Mazinguer! :)

Six X ha dit...

¡carai, el mazinger Z! quins records! "¡¡pechos fuera!!!"

òscar ha dit...

Jajajjaja ... la dels pits era l'Afrodita, Six. Ell era més d'atacar amb els punys i fer que el planeador anés cap "abajo". :)

Ene ha dit...

Mmmm... uns pits bonics... quin tresor!

El Company de Venus ha dit...

Això demostra que la nostra mirada canvia en funció del nostre estat d'ànim.