Estic sola a casa, un divendres més.
No hi ha ningú connectat .
Veig una sèrie insulsa d'adolescents. Els personatges són joves i guapos i vesteixen de marca en un Nova York idíl·lic. S'enamoren i d'esenamoren i follen (perdó, "fan l'amor") amb la passió del primer cop. M'aborreixo.
La casa està silenciosa.
Apago els llums i començo a despullar-me. El fanal del carrer il·lumina els meus pits. Els tinc unflats, grossos i adolorits, perquè està a punt de venir-me la regla. Agafo l'oli d'ametlles i començo a fer-me un massatge pels pits. M'acaricio suament els mugrons, que fa estona que ja estan durs. Baixo poc a poc pel meu ventre. Le meves mans llisquen més avall. L'oli entra dins del meu forat, ja humit. Em toco les cames. M'imagino la seva polla, les seves polles. La d'ell, la de qualsevol d'ells. Toco la seva punta amb els dits oliosos. L'agafo tota amb la meva ma. És grossa, enorme i encara creix més a les meves mans.
Separo els meus llavis amb els dits. Els de dalt amb una ma, els de baix amb l'altra. Em xupo el dit gros. Em penetro amb els dits. Dos al cony, un al cul.
I crido, crido. Ja no hi ha silenci...
5 comentaris:
Això només passa els divendres?
Passa quan passa: divendres, dissabte o dilluns. Passa quan estic sola i necessito desfogar-me i no tinc res (ningú) més a mà.
Passa els divendres que el meu marit torna tard a casa.
Caram. Això sí que és una bona programació... I molt millor que el que fan a la televisió.
Bona Nit,
posees fuerza narrativa, pero no precisamente en los posts que más éxito producen.
El post de Migranyes tiene el aspecto visual de una escena de Kieslowski, creo que te salió narrativamente de un tirón.
Encantado en cualquier caso, de poder descubrirte,
EPO
Vaya, ¡compararme con Kieslowski! creo que es demasiado, pero gracias. Hay posts de los que me siento muy orgullosa y sin embargo no inspiran muchos comentarios, pero claro mis sensaciones no tienen porqué ser las mismas que las vuestras.
Encantada de que te hayas sumergido en mis escritos.
Publica un comentari a l'entrada