dimecres, 9 de febrer del 2011

Adrenalina


El cotxe (i el sol) disparen la meva adrenalina. Em passo els semàfors en àmbar desitjant fugir de la ciutat i arribar a la carretera, i fotre-li gas, pujar la música a tot volum i sentir l'escalfor del sol a la meva cara. Abaixo la calefacció. Ja vaig prou calenta.
El darrer semàfor m'atura i miro el cotxe del costat. És un BMW esportiu de color negre. El conductor m'observa a través de les seves ulleres de sol. Em somriu.
I arrenca. El segueixo. Durant uns segons els cotxes corren l'un al costat de l'altre i les nostres mirades es tornen a creuar. El somric...i l'avanço a tota velocitat. Em segueix.
Deixem enrera la ciutat. Ara és ell el que m'avança. El deixo fer. No estic disposada a fer carreres. Però veig que redueix la velocitat i para en un restaurant de carretera. També m'hi aturo. Deixem els cotxes entre uns camions. Només baixar els nostres cossos ja estan tocant-se. No puc respirar. Agafo aire de la seva boca. Ens baixem els pantalons i sentim l'aire fred de febrer en els nostres cossos mig nus. Però res ens atura ja. La seva polla em penetra amb fúria mentre sento uns clàxons pitant repetidament...
...avisant-me que el semàfor s'ha posat fa estona de color verd.
i el BMW ja ha desaparegut...



El coche (y el sol) disparan mi adrenalina. Me paso los semáforos en ámbar deseando huir de la ciudad y llegar a la carretera, y correr, poner la música a todo volumen y sentir el calor del sol en mi cara. Apago la calefacción. Ya voy bastante caliente.
El último semáforo me para y observo el coche de al lado. Es un BMW deportivo de color negro. El conductor me mira a través de sus gafas de sol. Me sonríe.
Le sigo. Durante unos segundos los coches corren el uno al lado del otro y nuestras miradas vuelven a cruzarse. Le sonrío... y le avanzo a toda velocidad. Me sigue.
Dejamos atrás la ciudad. Ahora es él el que me adelanta. Le dejo hacer. No estoy dispuesta a hacer carreras de velocidad. Pero veo que reduce y que para en un restaurante de carretera. Yo también paro. Dejamos los coches entre unos camiones. Sólo bajar y nuestros cuerpos ya están tocándose, sin mediar palabra. No puedo respirar. Atrapo el aire de su boca. Nos bajamos los pantalones y sentimos el aire frío de febrero en nuestros cuerpos semidesnudos. Pero nada puede pararnos ya. Su polla me penetra con fuerza mientras oigo repetidos sonidos de claxon...
...avisándome que el semáforo ya está en verde.
El BMW ya ha desaparecido...



21 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs imaginacions despertades per semàfors a banda, tinc un conegut que va conéixer la seva dona així.

El semàfor vermell del dia a dia els deuria despertar de cop, ja que ara ella ja és ex dona.

El Barquero ha dit...

Sí que anem calents, sí... i clar, la imaginació es dispara. Però bé... segurament tu ets capaç d'això i de més. Ah!! Li falta la "r" a la "Adenalina" del títol.

Six X ha dit...

Òscar, és que hi ha fantasies que més val no fer-les realitat.
Adorador, arreglat!! això passa per deixar-me endur per l'emoció del moment, ja ja! o per anar tan de pressa per tal que no se m'oblidés el tenia en ment.

ოᕱᏒᎥꂅ ha dit...

normal que tengas esas fantasías, esa combinación de tio wapo con coche guay.... yo apenas encuentro esa combinación.... me los encuentro con coches grandes para complementar el físico de los conductores... y así no se puede!!

òscar ha dit...

A veure si, inconscientment, per això no m'he tret mai el carnet :)

Six X ha dit...

Juana, en el fondo el coche es lo de menos...bueno sí, te engaño, tiene que ser bien amplio en los asientos traseros. Por suerte el mío lo es, así que cómo sea el del tío no me importa.
Òscar, el cotxe és un bon recurs de darrera hora per...fer realitat certes fantasies. El no tenir-ne fa que hagis de buscar altres "opcions"

Toni_Vlc ha dit...

Veus, ara ja no tinc fred....
Gracies.

Six X ha dit...

de res Toni, de res.

Yemaya ha dit...

Bufff, bufff, bufff...
Besos y susurros dulces

Rodericus ha dit...

Six, no puc declarar obertament en el meu "blog" que soc un "bala perduda". Llavors, totes les ments "benpensants" s´hem llançaran per sobre. ¿ De on pensas que he tret el detalls de la "Caseta Blanca". Desde dins, of course. Trovaré a faltar aquella decoració Art-Decó cuasi hortera. I els miralls dels sostres.

Un petó, senyora estupenda.

Nikita ha dit...

jajajaja que mala

hay fantasias que molan mucho

besazo

Six X ha dit...

ja ja rodericus, jugues a dos bandes!!! m'encanta, pervertidot! ja sabia que pertanyies al club dels "perdedors"
Nikita, mala no, malísima, ¡¡como tú, guapa!!
Besos, espero que nos veamos pronto.

Rodericus ha dit...

T´explicaré un acudit, Six.

Un amic li diu a l´altre :
- M´Encanta jugar al póker y perdre.
- ¿ I guanyar no t´agrada ?.
- ¡¡ Guanyar te que ser l´ostia !!.

Dons jo em pàsso la vida amb una ma dolenta de cartas. Algún dia m´entrará la dama de cors que en falta, y tindré l´escala de "color" complerta.

Tu i jo estem tallats de la mateixa fusta, es per aixó que puc entendre el que sents.

Un petó solidari.

Six X ha dit...

ai rodericus, jo ja no busco, saps? potser ho hem trobat i no ens hem adonat.
No hem perdut, simplement hem oblidat que vam guanyar. Perquè si un cop ho vam tenir ja vam tenir la mà guanyadora. El que passa és que no es pot guanyar totes les partides.

Rodericus ha dit...

Pot ser que hem guanyat. Pot ser que som com l´alpinista que arriba al cim del Everest y pensa " i ara, ¿que?.
Pot ser que hem viscut mes que la majoria. Pot ser que ha arrivat l´hora de afluixar els gassos i cercar una pista d´aterratge. Pot ser....
¿ Perqué dimonis mai no tinc prou ?.

Un petó.

Nuda Veritas ha dit...

Six....me mola! jajajaja!

Me ha gustado mucho, sí señora!

Besitos con la velocidad justa,

Nuda

Anònim ha dit...

Qué buena esta entrada-el ritmo es tan vertiginosos como vuestra persecución adrenalinico por un momento pensé q pasó de verdad-tengo esas fantasías parecidas muy a menudo- intento no cumplirlos porque ya tengo demasiado sexo en mi vida jaja

petonets

Six X ha dit...

rodericus, sempre ens farà falta més, molt més...
Nuda, gracias preciosa. Nuestro límite (de velocidad) sólo lo conocemos nosotras y sólo nosotras sabemos cuál es el momento de saltárnoslo.
POEM, pues hay fantasías que sienta muy bien cumplirlas...¡y nunca hay demasiado sexo! besos guapa.

arnand ha dit...

Siempre Excitante!!

Besos

El veí de dalt ha dit...

I el control de velocitat, el seguíeu a "rajatabla"?

Six X ha dit...

ai Veí...sincerament...no!!