Pluja

Sona el despertador. Què bé! no és el meu. Tinc mitja hora més per dormir. A fora plou. ELL tampoc s'ha d'aixecar encara.

Estic d'esquena a ELL. S'atansa a mi lentament. Em toca els pits per davall de la samarreta. Noto la seva polla entre les meves cames. Em treu les calces i em fica els dits al cony. No estic gaire humida. Em costa despertar. Em costa, fa uns dies, em costa massa. Ho intento, li trec dels calçotets i li començo a acariciar. Jugo amb la seva punta. Em mullo els dits i l'ajudo a posar-me a to. Els seus dits i els meus es confonen dins del meu cony, que s'eixampla, que ens deixa pas per veure qui guanyarà la batalla.

Però és la seva polla la qui triomfa, aparta els meus dits i entra en la cavitat ara ja plenament oberta i humida. És ella la que guanya sempre. Per ella és el trofeu del meu orgasme.

Lluvia

Suena el despertador. ¡Qué bien!: no es el mío. Tengo media hora más para dormir. Afuera llueve. ÉL tampoco tiene que levantarse todavía.

Estoy de espaldas a ÉL. Se acerca a mí lentamente. Me toca los pechos por debajo de la camiseta. Noto su polla entre mis piernas. Me quita las bragas y me penetra con sus dedos. No estoy mojada. Me cuesta despertar. Me cuesta, hace días, me cuesta demasiado. Lo intento, le quito los calzoncillos y empiezo a acariciarlo. Juego con la punta. Me mojo los dedos y le ayudo a ponerme a tono. Sus dedos y los míos se confunden dentro de mi coño, que se expande, que nos deja paso para ver quién va a ganar la batalla.

Pero es su polla la que triunfa, aparta mis dedos y entra en la cavidad ahora ya plenamente abierta y húmeda. Es ella la que gana siempre. Para ella es el trofeo de mi orgasmo.