dijous, 12 de novembre del 2009

Clons


Què vols? què penses? què necessites? què et falta?
Camines com un mort vivent, respirant un aire viciat que t'ofega sense adonarte'n.
T'asseus al meu davant i em mires fixament mentre et fumes un porro. Intentes esbrinar què vull de tu. Intentes esbrinar si has d'escapar de mi. Si follar-me o oblidar-me. Voldries entrar en la meva ment, disseccionar-la, veure si a dins hi ha el que busques. Però no ho trobaràs en mi. I jo no et deixaré entrar. No puc deixar-te entrar, no vull caminar amb tu vorejant el precipici.
Vull el teu cos. Vull que m'esgotis. Vull que em facis desaparéixer.
Te n'adones que ja no hi ha ningú davant teu? que estàs mirant el teu reflex en el mirall? Jo no he existit mai. Sóc producte de la teva imaginació. Jo sóc tu.



Clones
¿Qué deseas? ¿qué piensas? ¿qué necesitas? ¿qué te falta?
Caminas como un muerto viviente, respirando un aire viciado que te ahoga sin darte cuenta.
Te sientas frente a mí y me miras fijamente mientras te fumas un porro. Intentas averiguar qué quiero de ti. Intentas averiguar si debes escapar de mi. Si follarme o olvidarme. Querrías entrar en mi mente, diseccionarla, comprobar si en su interior está lo que buscas. Pero no lo encontrarás en mi. Y yo no voy a dejarte entrar. No puedo dejarte entrar, no quiero caminar contigo bordeando el precipicio.
Quiero tu cuerpo. Quiero que me agotes. Quiero que me hagas desaparecer.
¿Te das cuenta de que ya no hay nadie frente a ti? ¿que estás mirando tu reflejo en el espejo? Yo no he existido nunca. Soy producto de tu imaginación. Yo soy tu.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

je... seguro?

Anònim ha dit...

Parles amb el desig?

Six X ha dit...

A.D.N.: podria ser...o parlo amb tu, amb mi mateixa, amb qualsevol de vosaltres, reflexats en mi,perquè al final tots busquem el mateix, ens busquem a nosaltres mateixos, busquem una part de nosaltres en els demés, que ens apropi, que ens faci un.

Kelly ha dit...

Eso de ser un clon da un poco de miedo, lo bonito e interesante es el ser únicos, diferentes.

Unknown ha dit...

el reflejo de un espectro al que no queremos tener adentro y sin embargo esta,
uno mas de nosotros que nos mira para salir y no dejamos,
será el temor, el no reconocernos en uno de nuestros habitantes,
o una cuestión de tiempo,
besos